L'oli
Tradicionalment es pensava que les olives madures feien més bon oli; s’acostumaven a collir el mes de gener. Hi havia tres maneres de collir les olives: que caiguessin soles per sobremaduració, bastonejant les branques per fer-ne caure el fruit a terra, i munyint-les manualment o ajudant-se amb sarpes o rasclets que pentinaven la branca. A sota s’hi estenien les borrasses, fetes de roba lleugera, perquè les olives hi caiguessin al damunt i fos més fàcil recollir-les.
Les olives es separaven en dues parts: les destinades a ser menjades, que es preparaven amb espècies de tota mena (aigua, sal, vinagre, llorer, plantes aromàtiques, etc.) i es guardaven a casa, i les que s’havien de convertir en oli. Aquestes es portaven al molí d’oli.
El procés de fer l’oli passava per tres fases: la mòlta, la premsada i la tria. La mòlta consistia a reduir les olives a una pasta, i es feia esclafant-les a sota d’una mola de pedra que rodava de forma vertical sobre una solera de pedra que tenia entre 1,5 i 2 metres de diàmetre. Les olives s’abocaven en un recipient anomenat gronsa i es deixaven caure a poc a poc a sobre de la solera. La pasta de les olives es treia de la solera i es dipositava als cofins o esportins, unes peces d’espart, rodones i planes, que s’amuntegaven, plenes de pasta sota la premsa. Es tractava de treure l’oli de la pasta i per això calia sotmetre-la a pressió amb la premsa que era l’altra peça fonamental del molí d’oli.