El vi
Per a la conservació del vi calia un espai on no hi hagués canvis de temperatura, i per això el celler ocupava el lloc més fresc de la casa (baixos i cara nord o sota terra). Això sí, sempre amb voltes o arcs apuntats de pedra per aguantar els pisos superiors de la casa. La volta de punt rodó fou una de les tècniques més utilitzades en la construcció de les masies.
Al final de setembre començava la verema. Calia collir el raïm en el període més curt de temps, per evitar que quan arribessin les darreres portadores el most ja hagués començat a bullir. Els raïms es collien amb el falçó, que tenia forma de petita falç, i es dipositaven en cistells. Quan eren plens, s’abocaven a les portadores que hi havia al final dels rengles de ceps.
Les portadores eren de fusta i perquè hi cabessin més raïms i s’haguessin de fer menys volts de carro cap a les tines, els pagesos s’estimaven més premsar tant com podien la verema amb el fonyador. Per pesar les portadores es feia servir una romana aguantada per dos veremadors, de la qual es penjaven les portadores.
Quan el carro podia arribar fins a la vinya, el transport era molt més ràpid. La portadora es tapava amb un caparó d’espart per evitar que la verema caigués amb els sotracs del camí. Un home es posava a dalt del carro i amb una corda enganxava la portadora per la cornalera, mentre que dos homes més l’aixecaven a mà per l’altra nansa. Un cop la verema arribava a la casa, es descarregava i amb semalers (dos bastons allargats que permetien carregar una portadora per la cornalera) era transportada cap a la tina, on s’havia de xafar o funyir per convertir el raïm en most.
Per la fermentació del most, en alguns indrets es feien servir cups de fusta i en altres, tines de pedra d’una capacitat de l’entorn de 50 hl. La tina de pedra tenia una petita rebava a la part de dalt on es col·locaven unes fustes travesseres anomenades brescat, damunt de les quals s’abocava la verema. Pagesos, dones i nens aixafaven els raïms i el most s’escolava entre les fustes. Aleshores s’iniciava la fermentació. Abans de la fermentació, la premsa servia per treure el màxim de suc als raïms; després, quan el most ja havia fermentat, es feia servir per premsar la brisa xopa i treure’n tot el vi.
Al cap de tres o quatre setmanes que el vi hagués bullit a la tina es procedia a trascolar-lo cap a les bótes. La tina tenia a la part inferior la boixa, que era com una aixeta, i un queixal per col·locar-hi la portadora, que s’omplia del nou vi. D’allà mateix, a cops de galleda o amb la cassa, s’omplien les bótes. Un cop buida la tina, es treia tota la brisa xopa de vi i es premsava.
Per saber quantes càrregues de verema entraven a les tines o quantes càrregues de vi eren trascolades a les bótes, els pagesos utilitzaven un sistema de marques aprofitant la fusta de les mateixes bótes que encara es poden veure ara.